http://www.goear.com/promo_primaverasound_sanmiguel_2012.php

Entrevista: GERÓNIMO RAUCH

Madrid, Barcelona i, ara, Londres. Hi ha actuat mai?

Només hi vaig participar fent una escena dels presoners al principi en el concert per celebrar els 25 anys ininterromputs de Los miserables al West End.

A Los miserables els personatges evolucionen, es contradiuen. És insòlit, no?

No recordo un musical així. Però és que l'èxit és haver estat capaços de fer una adaptació d'una gran novel·la de 1.500 pàgines en un espectacle de tres hores.

GERÓNIMO RAUCH ACTOR

Grans veus com John Owen, Simon Bowman o Wilkinson han cantat les rèpliques de Jean Valjean a Londres.

Són 26 anys de funcionament. I sempre procuren que hi hagi canvis al repartiment. Jo tinc el contracte per a un any. Ara em vénen totes les sensacions que s'acudeixin. Tinc molta incertesa sobre com me'n sortiré. Tinc l'avantatge que ja conec molt el personatge. També sé prou anglès però l'idioma sempre imposa.

Ha actuat a Madrid i a Barcelona. Són públics diferents, realment?

A Madrid s'involucren fàcilment a la història, hi ha més complicitat. A Barcelona el públic és més culte: no vol interrompre. Com a l'òpera, no aplaudeix fins que ho permet la partitura. Després els dos públics s'aixequen aplaudint. La gratitud és la mateixa, però a Barcelona no tens pistes fins al final.

Ha vist teatre a Barcelona aquests dies?

Dos musicals. Pegados em va semblar meravellosa, i Forever young, que recomano [es reposa a l'abril al Poliorama]. Els musicals no sempre han de ser tràgics. També es pot ser divertit i superflu.

Hi ha crisi i molts es lamenten dels preus dels musicals de gran format. Però les pròrrogues indiquen que hi va el públic...

La crisi hi és, la vivim tots. Ara la gent tria més. Fa uns dies vaig llegir que ha pujat un 8% el nombre d'espectadors a Barcelona aquest 2011. No sé quin pot ser l'efecte però potser és que abans de veure les notícies tan tristes de la tele, es prefereix veure un espectacle.

Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)

La República Bananeraaaaa, apa!

La Barroca ha aconseguit que durant unes setmanes ens riguem de la democràcia. La cosa no està per riure massa, però amb l'excusa de construir un sistema politic ideal per les persones que viuen al món, aquesta jove companyia ha aconseguit conquistar al públic. 
Els seus elements: molt humor, un bon text farcit d'unes quantes cançons, molt ben tramades amb la història, i unes interpretacions excel·lents, conformen aquesta experiència teatral totalment recomanable.

CORIOLÀ, al Lliure...

Expectació merescuda davant del nou muntatge de l'Àlex Rigola. El seu director segueix el seu imparable camí cap un teatre essencial, on la paraula i les interpretacions d'un bon grapat d'actors són el més important fora de necessitar que surten focs artificials de l'escenari. I som molts els que ens sembla el camí correcte.
Ens rep una sala buida, en lletres blanques enormes "democracy", tota una declaració d'intencions de Shakespeare queda l'essència. 

Gran Presència a les xarxes

Tota una vergonya...Teatre

Incendis, La perfecció té un nou nom

El passat dimecres vam poder gaudir d'Incendis, un viatge a com la bestialitat humana no té límits, on la tragèdia s'escriu en majúscules.Oriol Broggi torna a signar una magnífica direcció d'actors. Tot al seu lloc, sense estridències... Tres hora i escaig de tragèdia a la que no li sobra ni li manca cap minut, cap escena, cap gest. Tot és tan perfecte que fins i tot als últims minuts de l'aclaparador viatge emocional, la sensació de final és igual de colpidora que la resta de l'obra. Un muntatge per emmarcar. Un imperdible d'aquests que trigaran a repetir-se. 
INCENDIS-Teatre Romea

Lip Dub

Presentació d'aquesta Temporada de Teatre per part de totes les companyies

Benvinguts!!!

Et donem la benvinguda al blogmón del teatre en Català! Aquí podràs comparar les obres de teatre que es troben actualment a les principals províncies del nostre país, esperem que passis una bona estona i desitjar-te molta merda, com diem els artistes!