Madrid, Barcelona i, ara, Londres. Hi ha actuat mai?
Només hi vaig participar fent una escena dels presoners al principi en el concert per celebrar els 25 anys ininterromputs de Los miserables al West End.
A Los miserables els personatges evolucionen, es contradiuen. És insòlit, no?
No recordo un musical així. Però és que l'èxit és haver estat capaços de fer una adaptació d'una gran novel·la de 1.500 pàgines en un espectacle de tres hores.
 |
| GERÓNIMO RAUCH ACTOR |
Són 26 anys de funcionament. I sempre procuren que hi hagi canvis al repartiment. Jo tinc el contracte per a un any. Ara em vénen totes les sensacions que s'acudeixin. Tinc molta incertesa sobre com me'n sortiré. Tinc l'avantatge que ja conec molt el personatge. També sé prou anglès però l'idioma sempre imposa.
Ha actuat a Madrid i a Barcelona. Són públics diferents, realment?
A Madrid s'involucren fàcilment a la història, hi ha més complicitat. A Barcelona el públic és més culte: no vol interrompre. Com a l'òpera, no aplaudeix fins que ho permet la partitura. Després els dos públics s'aixequen aplaudint. La gratitud és la mateixa, però a Barcelona no tens pistes fins al final.
Ha vist teatre a Barcelona aquests dies?
Dos musicals. Pegados em va semblar meravellosa, i Forever young, que recomano [es reposa a l'abril al Poliorama]. Els musicals no sempre han de ser tràgics. També es pot ser divertit i superflu.
Hi ha crisi i molts es lamenten dels preus dels musicals de gran format. Però les pròrrogues indiquen que hi va el públic...
La crisi hi és, la vivim tots. Ara la gent tria més. Fa uns dies vaig llegir que ha pujat un 8% el nombre d'espectadors a Barcelona aquest 2011. No sé quin pot ser l'efecte però potser és que abans de veure les notícies tan tristes de la tele, es prefereix veure un espectacle.
Font: Jordi Bordes (www.elpuntavui.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario